lunes, 28 de mayo de 2012

L'objectiu d'aquest blog és l'estudi dels origens de la dansa a la Grècia antiga  i donarem inici a les entregues abordant la qüestió de l'espai destinat a de la dansa i la seva evolució.

RELACIONS ENTRE LA EVOLUCIÓ DE LA DANSA I ELS CANVIS EN LA ORCHESTRA (I):

Com a nota introductoria i per ubicar-nos introduirem una imatge amb les diferents parts d'un teatre grec:


De moment només ens cal saber que la orchestra es l'espai destinat a les danses del cor.

Durant uns quants anys vaig estar investigant la forma de la orchestra als teatres de la Grècia antiga i vaig poder esbrinar que aquesta va passar d'una forma rectangular en els seus origens, com l'antic teatre de Tórikos a l'Àtica:


A la forma, molt més familiar entre nosaltres, del teatre amb una orchestra rodona, com el de Epidaure:




Abans de la irrupció del gènere tràgic a Grècia hi havia un altre gènere ballable anomenat ditirambe que, segons Aristòtil, va constituir l'origen de la tragèdia.
El ditirambe era un himne en honor del déu Dionís interpretat per un cor de cinquanta ballarins. Els membres d'aquest cor eren triats entre els ciutadans i ballaven disfressats de sàtirs. La dansa i la música eren el més important mentre que el diàleg i la poesia servien de suport de la música.
El que ens interessa, però, no és tant la constatació que la dansa va ser l'origen del teatre, almenys pel que fa a la Grècia antiga, com el fet que la forma de la orchestra va variar per adaptar-se a les noves formes coreogràfiques.
 El que tractarem de demostrar en la següent entrega d'aquest blog és que el canvi de la forma rectangular a circular de l'orchestra es degut a un canvi de la forma de la dansa. Per demostrar-ho parlarem de diferents tipus de balls rectangulars i circulars provinents de la cultura minoica, que es desenvolupà a Creta abans de la irrupció del poble grec d'origen indoeuropeu. Posteriorment parlarem de la adaptació d'aquestes danses per part de la cultura micenica que ja pertanyia a l'àmbit indoeuropeu i que formava part del mon grec propiament dit.

Aquí teniu alguna bibliografia que us pot resultar interessant respecte a la forma de la orchestra:

Enrile Arrate, Juan Pedro y Fernández Sinde, Alfredo Arquitectura del espectáculo en la Antigua Grècia, Editorial fundamentos, Madrid 2009.

Rachet, Guy Diccionario de civilización griega, Larousse, Barcelona, 1996.

1 comentario: