Primer
cal remarcar que la cultura minoica que habità la illa de Creta durant el
tercer mil·lenni abans de Crist no era una cultura indoeuropea. Segurament els
seus primers pobladors procedien d’Anatòlia. A Creta es conserven diferents
teatres que tenen com a tret comú la forma rectangular de les seves
“Orchestres”[1]. En aquests espais es
reproduïen quatre tipus d’espectacles:
- Processions cerimonials
- Exhibicions físic - esportives de caire sagrat
- Concerts poètics – musicals
- Sacrificis rituals amb sang
La
dansa formaria part del segon grup i diferents passatges de la Iliada i la Odisea així com algun poema de Safo fan referència a les
esmentades danses, tot i que son referències literàries molt posteriors al
període en que aquestes danses es desenvoluparen. Paga la pena esmentar que el
gran problema a l’hora de conèixer la cultura minoica, de la que encara no
sabem llegir els seus textos, és que bona part de la informació que tenim sobre
ella ens ha arribat mediatitzada per la assimilació que de ella va fer la cultura
hel·lènica posterior.
Tornant
el tema que ens ocupava en la entrega anterior: la evolució de forma de la
“orchestra” i la seva possible relació amb la dansa, les dades arqueològiques
son irrefutables: es conserven moltes restes de teatres a la illa de Creta, les
“orchestres” dels quals tenen sistemàticament forma rectangular. La única
variable era que de vegades els seients podien envoltar l’escenari i de vegades
no.
Veiem
algunes imatges d’aquests teatres. En primer lloc tenim el de Festos:
Podem
observar la “Orchestra” rectangular al peu de la escala.
Un
altre “teatre” es el de Cnosos en el qual podem observar com les grades
envolten l’espai de la “orchestra” també
rectangular:
[1] En realitat es tractava de places públiques que acomplien la funció
d’”orchestres”.
A
aquesta plaça que feia les funcions de “orchestra” s’arribava per la via Sacra
que era el camí pel qual arribaven les processons cerimonials des del port al
centre del palau. La Via Sacra de Cnosos és perfectament recognoscible:
Es
conserven frescos que representen les processons que recorrien aquestes vies:
Una
de les exhibicions físic - esportives de caire sagrat que es desenvolupaven en
les “orchestres” eren les taurocatapsies o salts per damunt del brau. De les
quals tenim documentació gràfica:
El
brau era un animal molt important a Creta. És per això que en la interpretació
que el poble grec va fer de la cultura minoica mitjançant els seus propis mites
va reflectir el sacrifici humà que practicaven els minoics incorporant-lo al
mite de Teseu i el Minotaure. Segons aquest mite, la ciutat d’Atenes havia
d’oferir a Creta cada nou anys un tribut de set noies i set nois verges que
servien de aliment al Minotaure. Aquest ésser, meitat home, meitat brau, estava
tancat dintre un laberint ple de passadissos dels quals només un portava al
centre. Després que aquesta situació esdevingués insostenible, Teseu, fill del
rei d’Atenes, s’oferí per alliberar Atenes del tribut oferint-se com un dels
set nois qua havien de ser sacrificats. Una vegada dintre el laberint, Teseu aconseguí
matar al Minotaure i amb ajut de Ariadna, la filla de Minos, rei de Creta, va
poder tornar a sortir mercès a un fil que aquesta li entregà i que anà
desembolicant a mesura que s’hi endinsava.
Son
moltes les representacions del laberint cretenc que han arribat al nostres
dies. La seva imatge esquemàtica vindria a ser la següent:
També
és freqüent en la iconografia la representació de la mort del Minotaure a mans
de Teseu que té lloc sempre al centre del laberint:
I
és aquí on el mite emparenta amb la dansa com podrem comprovar
immediatament.
A Creta
hi ha dos grans tipus de danses documentades: υna de elles es la que es ballava
amb els dansants fent una rotllana (Chorós
kuklikós). Un exemple ens el dóna aquesta figureta del segle VIII aC.
L’altra
tipus de dansa és la que ballaven amb els ballarins disposats en filera (Chorós tetrágonos):
Un
exemple de cada un d’aquests dos tipus de danses va passar a l’acerb cultural
grec: La dels ballarins en filera es deia Géranos i la de forma circular
Hyporchema.
El
Géranos era una dansa mixta de homes i dones que ballaven agafats de la mà.
Sembla ser que reproduïa el recorregut de Teseu i Ariadna per fugir de
l’interior del laberint.
Conservem
una representació d’aquesta dansa a la cràtera François conservada en el museu
arqueològic de Florència:
De
la qual a continuació podeu veure un detall:
Pel
que fa a l’Hyporchema és un tipus de dansa circular que posteriorment va passar
a formar part de les danses que interpretava el cor en la representació de les
tragèdies. També disposem de una figureta cretenca que la representa en la seva
versió més antiga:
Procedim a fer una mica de recopilació: A Creta tenim una sèrie d’“orchestres” invariablement rectangulars i unes danses que podien ser tant rectangulars com circulars. Una vegada els grecs d’origen indoeuropeu es van instal·lar en el territori que avui denominem Grècia van incorporar a la seva cultura els dos tipus de danses dels minoics i, pel que fa als espais de representació, desprès d’un temps van substituir les primeres “orchestres” rectangulars per altres de rodones, desconegudes abans del període clàssic. La clau de tot el procés, però, rau en la interpretació que els grecs van fer d’aquestes danses cretenques quan les van incorporar a la seva pròpia cultura. Però aquest ja serà el tema de la nostra següent entrega d’aquest blog.
